Idea Transcript
Inici
| Cercar |
Llibre de Visites
|
Armamert utilitzat durant la "Guerra per la Successió"
"Son los Catalanes (por la mayor parte) hombres de durísimo natural, sus palabras pocas, á que parece les inclina tambien su propio lenguaje, cuyas cláusulas y dicciones son brevisímas: en las injurias muestran gran sentimiento, y por eso son inclinados á venganza: estiman mucho su honor y su palabra; no ménos su excencion, por lo que entre las mas naciones de España, son amantes de su libertad.
La Guerra Qué cosa es la España? La Pàtria La Traïció Anglesa 11 Setembre 1714 Diada Nacional
La tierra abundante de asperezas, ayuda y dispone su ánimo vengativo á terribles efectos con pequeña ocasion: el quejoso ó agraviado dexa los pueblos, y se entra a vivir en los bosques, donde en continuos asaltos fatigan los caminos: otros sin mas ocasion que su propia insolencia, siguen á esotros: estos y aquellos se mantienen por la industria de sus insultos" Don Francisco Manuel de Melo (1608-1666) "Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña, en tiempo de Felipe IV"
Biografies Botiflers Unitats Militars Banderes Batalles Armament
"Todos sus habitantes tienen siempre el arma a punto. En los caminos se puede ver que todos llevan espada, muchos garrotes, i unos cuantos ballesta. Tienen fama de ser feroces i belicosos " Francesco Guicciardini Embajador en la Corte de Felipe II
Cronologia Glossaris Documents Imatges i Mapes Vídeos i Àudios Bibliografia Arxiu de Notícies Enllaços Exèrcits de Catalunya Miquelets de Catalunya Coronela de Barcelona Memorial 1714
"Toda la gente de Catalunya està armada, y contínuamente realizan emboscadas a las tropas del Rei, el número de las cuales no es suficiente para mantener las conquistas alcanzadas" Lieutenant-General Saint-Silvetre General francès a Catalunya durant la Guerra dels 9 Anys (1688-1697)
Fusells
Pedrenyals
Mosquets
Pistoles
Espases
Sabres
Granades
Artilleria
Finalitzada la "Guerra per la Successió", Felip V es marcà com un dels seus objectius prioritaris acabar amb el tradicional esperit bel·licista dels catalans. A tal fi, Felip V abolí les Institucions militars catalanes i amb la derogació de les Constitucions de Catalunya, els catalans també ens veierem privats del Privilegi de poder portar armes i del dret a la autodefensa. Per si no era suficient, es decretà el desarmament total dels catalans. Però pels catalans, estar sense armes era un fet inconcebible. Ja el mateix 3 d'octubre de 1714, el Mariscal Duc de Berwick va fer publicar un ban on prohibia l'ús de les armes als catalans, sota pena de mort. El juny de 1715, el "Consejo de Castilla" recomanava a Felip V la supressió de tots els gremis catalans que fabriquessin armes. Dos mesos després, el Capitan General de Cataluña repetí les prohibicions. Però ni tan sols les penes de mort eren suficients per imposar el desarmament dels catalans. S'arribà a prohibir el comerç de pólvora i bales, i es tornà a donar un termini de 15 dies per entregar les armes. Els castellans comprovaven amb desesperació, com els catalans, un poble que sempre havia estat armat, es negava a entregar les seves armes. El 17 d'agost de 1715, Felip V manà publicar un perdó general a tots aquells que lliuressin les armes; en cas contrari, el Capitan General havia de cremar la casa i confiscar tots els bens de l'infractor. Tal com recull l'hisotriador mossèn Bruguera, tan sol durant l'any 1715 es van arribar a requisar 71.803 armes, gairebé totes de foc. I això tan sols era una part de totes les armes que circulaven en mans dels catalans. El fet però, és que les encarregades d'executar el desarmament i condemnar els infractors eren les autoritats locals. El 25 de gener de 1716 la "Junta Superior de Justicia y Gobierno de Cataluña" decretà un edicte en que totes les sentències havien de passar per la "Real Audiencia", a fi d'assegurar el càstig i el desarmament. Però ni això fou suficient. Els catalans ideàrem una fòrmula per poder tenir armes. Consistia en desmuntar l'arma i amagar-la, de tal manera que si algú en trobava el canó, no pogués demostrar que allò era una arma. Finalment però, aquesta fórmula també fou prohibida i castigada amb pena de mort. I es que la predilecció dels catalans per les armes era a bastament coneguda. Fins i tot l'últim Lloctinent (Virrei) austriacista, Guidobald von Starhemberg, havia comès contrafur contra les Constitucions de Catalunya tractant de limitar les armes en poder dels catalans. Fusells
Pedrenyals
Mosquets
Pistoles
Espases
Sabres
Granades
Artilleria