Yoga - Wikipedia [PDF]

5 Les siendes del yoga. 5.1 Bhaktiyoga. El yoga devocional; 5.2 Jñānayoga. El yoga del conocimientu. 5.3 Karmayoga. El

15 downloads 23 Views 247KB Size

Recommend Stories


Rybczynski theorem - Wikipedia [PDF]
In the context of the Heckscher–Ohlin model of international trade, open trade between two regions often leads to changes in relative factor supplies between the regions. This can lead to an adjustment in the quantities and types of outputs between

Acute pericarditis - Wikipedia [PDF]
Acute pericarditis is a type of pericarditis usually lasting less than 6 weeks. It is by far the most common condition affecting the pericardium. Contents. [hide]. 1 Signs and symptoms; 2 Causes; 3 Pathophysiology; 4 Diagnosis; 5 Treatment; 6 Prognos

Photosynthesis - Wikipedia [PDF]
Although photosynthesis is performed differently by different species, the process always begins when energy from light is absorbed by proteins called reaction centres that contain green chlorophyll pigments. In plants, these proteins are held inside

Pulmonary consolidation - Wikipedia [PDF]
Jump to Radiology - A pulmonary consolidation is a region of (normally compressible) lung tissue that has filled with liquid, a condition marked by induration of a normally aerated lung. It is considered a radiologic sign. Consolidation occurs throug

Jemuwahan - Wikipedia [PDF]
... wa Ta'ala. Banjur lungguh sedhéla; Khutbah kapindho : Khatib miwiti khutbah kapindho kanthi maca hamdalah lan pujian marang Allah. Banjur nerusaké khutbah nganti rampung; Khatib banjur mudhun saka mimbar. Sabanjuré muadzin ngumandhangaké iqam

Acute pericarditis - Wikipedia [PDF]
Acute pericarditis is a type of pericarditis usually lasting less than 6 weeks. It is by far the most common condition affecting the pericardium. Contents. [hide]. 1 Signs and symptoms; 2 Causes; 3 Pathophysiology; 4 Diagnosis; 5 Treatment; 6 Prognos

Pulmonary consolidation - Wikipedia [PDF]
Jump to Radiology - A pulmonary consolidation is a region of (normally compressible) lung tissue that has filled with liquid, a condition marked by induration of a normally aerated lung. It is considered a radiologic sign. Consolidation occurs throug

Pulmonary consolidation - Wikipedia [PDF]
Jump to Radiology - A pulmonary consolidation is a region of (normally compressible) lung tissue that has filled with liquid, a condition marked by induration of a normally aerated lung. It is considered a radiologic sign. Consolidation occurs throug

[PDF] Light on Yoga: Yoga Dipika
We can't help everyone, but everyone can help someone. Ronald Reagan

[PDF] Yoga Food
Everything in the universe is within you. Ask all from yourself. Rumi

Idea Transcript


Yoga Índiz Yoga Etimoloxía Escueles filosófiques Historia y orixe del yoga Les edaes del yoga Les siendes del yoga Bhaktiyoga. El yoga devocional Jñānayoga. El yoga del conocimientu. Karmayoga. El yoga de l'aición desinteresada Rājayoga. El yoga mental Hahayoga. El yoga psicofísicu

Pintura estilu mysore del sabiu Patañjali, representáu como encarnación d'Ādi Śea.

Sādhanā. El camín espiritual Testos esenciales del yoga Yogī Yogis históricos Escueles de yoga Escueles indies Escueles occidentales Om Bibliografía

Yoga El yoga (sánscritu devanāgarī

; xunión) ye una de les seis darśanes āstiques o escueles de filosofía ortodoxa india. Entiéndese como un estáu de xunión entre l'alma individual (Ātman) y l'alma universal (Brāhma ), que s'algama

por disciplines físiques, mentales y espirituales. El yoga considerase un arte, una ciencia y una filosofía integral y práutica, que pretende sublimar el nivel de conciencia del ser humanu pa llegar a un estáu de dicha plena, conocíu como samādhi. Desendólcase nel marcu del hinduismu, budismu y yainismu.

Etimoloxía El significáu mayormente aceutáu pa la pallabra yoga ye xunión. Yoga bien del raigañu sánscritu yuj, anque tamién significa suxetar, xuntar, xuncir, dirixir y concentrar l'atención pa la so aplicación y usu. El verbu yuj tien el mesmu orixe indoeuropéu que la pallabra asturiana xugu (el preséu)

Escueles filosófiques Les escueles filosófiques o sistema de pensamientu indiu, conócense como darśanes (que significa reflexones, puntos de vista, visiones), entamaron a desendolcase a partir del sieglu V EDC (enantes dómina común). Divídense en dos grupos āstika (ortodoxa) y nāstika (heterodoxa), atendiendo a la so aceutación o non de los cuatro Vedes y el so teísmu o ateísmu, respeutivamente. Vendríen a clasificase del siguiente mou: Āstika: 1.Mīmāsā de Jaimini 2.Vedānta de Shankara y Ramanuja 3.Sākhya de Kapila 4.Yoga de Patañjali 5.Nyāya de Gotama 6.Vaiśeika de Kanada Nāstika: 1.Budismu de Siddhārtha Gautama 2.Yainismu de Vardhamana Mahavirá 3.Cārvakā de Cārvāka Muni 4.Ājīvika de Gośāla

Historia y orixe del yoga Ye abegoso precisar cuando s'orixinó'l yoga, los primeros asomos atópense nunes figures antropomórfiques de terracota y unos baxo relieves en postures yoguiques descubiertos nos yacimientos arqueolóxicos de les ciudaes de Mohenjo-Daro y Harappa (anguaño Pakistán), na denominada civilización del valle del Indo, que s'estendió por lo que güei ye'l noreste de Pakistán y Afganistán y noroeste d'India. Xunto col antiguu Exiptu y Mesopotamia, la civilización del valle del Indo conformen les tres grandes civilizaciones del mundiu antiguu. Entre 2600 e.C. y 1900 e.C. tuvo'l máximu rellumu esta cultura del Indo qu'arrodia una superficie de 1.250.000 Km² na que se diseñaben ciudaes con zones residenciales y alministratives, grandes aveníes, o canalización d'agües residuales. Los drádives, los antiguos pobladores del valle del Indo, yá conocíen el yoga enantes de l'apaición de los invasiones arios. Cerca'l 1500 e.C., los arios, pueblu protoindoeuropéu, venció a una civilización que yá taba en decadencia, imponen una organización social basada en castres y sustituyen la tradición animista lligada a la tierra y les fuercies de la naturaleza de los drádives por unos dioses celestiales y gurreros. Entre el 1500 e.C. y el 1000 e.C. compónse'l primeru de los vedes, el Rigveda, que contien más de 1000 himnos y nellos faise referencia al yoga, qu'anque nun se fala de la práutica sí se traten principios como vayu, chacres y nadis.

Sellu nel qu'apaez representada una figura antropomórfica en posición yóguica, perteneciente a la civilización del valle del Indo

Les edaes del yoga Periodu arcaicu o protoyoga, entre el 3000 e.C. y 1800 e.C. Periodu preclásicu o vedánticu, entre 1500 e.C. y 500 e.C. Periodu épicu o puránicu, entre 500 e.C. y 200 e.C. Periodu clásicu, alredor del 200 e.C. Periodu post-clásicu, del 200 d.C. a 1900. Periodu modernu, dende el 1900 a anguaño.

Les siendes del yoga El yoga ye un, pero escontra él empobínense diferentes caminos, con diferentes matices que permiten que les diversos tipos de personalidaes afáyense meyor. Estos caminos nun tienen porque tar aisllaos, sinon que van entetexéndose, trescurriendo paralelos hasta entemecese. Nel Bhagavadgītā (rellatu épicu hinduista, alredor del sieglu III e.C.) descríbense les cuatro siendes principales :

Bhaktiyoga. El yoga devocional Del raigañu bhaj: compartir, pertenecer, adorar. El Bhaktiyoga tratase d'una esperiencia espiritual d'amor puro y devoción. Les persones con una tendencia emocional tresformaran eses emociones nun amor incondicional a lo divino, nel que l'ego, la individualidá, dílese no absoluto. Lo más común ye que se trate d'una práutica nel ámbitu de lo relixoso, nel que se faen rituales, recítense mantres, cantos, pelegrinaciones pa espresar esi amor a Dios. Sin embargu, l'amor y la devoción nun necesita d'un dios, un bhakta (prauticante bhaktiyoga) pue volquiar la so devoción sobre la Divinidá, el guru (maestru), la naturaleza, l'Absulutu, etc. Ramakrishna, Paramahansa Yogananda considérense exemplos de bhaktiyoga.

Jñānayoga. El yoga del conocimientu. Jñāna: conocimientu El prauticante de jñānayoga na busqueda del conocimientu usa l'análisis y les capacidaes de la mente racional hasta onde esta llega. Nun segundu procesu autointerrógase y indaga p'algamar el conocimientu de la realidá en forma d'esperiencia direuta. Viveka (discernimientu) entre lo eterno/finito, real/irreal, la personalidá humana y el yo suprapersonal. Swami Vivekananda, Ramana Maharishi considerense esponentes de jñānayoga.

Karmayoga. El yoga de l'aición desinteresada

Ramana Maharshi

Karma: actividá. El karmayoga ye especialmente apropiáu pa persones con muncha vitalidá y espresividá. Les aiciones de la vida cotidiana conviértense na vía pa elevar l'estáu de conciencia. Ye una forma de meditación dinámica nel que l'aición queda desprendía del frutu, nun s'espera un beneficiu individal. Esti cultivu del desapegu fai que los conflictos del egu queden resueltos y, asina, cada intre conviértese nuna ayalga. Mahatma Gandhi ye consideráu como karma yogui (prauticante de karmayoga).

Rājayoga. El yoga mental Rāja: real. Rājayoga, yoga real, tamién ye conocíu como aāngayoga

(yoga de los ocho miembros) o yoga clásicu. Patañjali (filósofu indiu que vivió alredor del sieglu III EDC) define'l yoga como'l cese de les fluctuaciones de la mente.

Cola introspeición y l'estudiu'l prauticante de rājayoga tresciende'l mundiu físicu p'adientrase nes fondures de la mente hasta atalantar la naturaleza esencial del ser. Nos Yoga Sūtres Patañjali fae una recopilación y sistematización d'enseñances arcaiques en ciento noventa y seis aforísmos estructuraos n'ocho pasos que l'aspirante tien que perfeucionar p'algamar la lliberación. Los ocho miembros o pasos siguen esta estructura : I. Yama. Preceutos sociales. 1. Ahisā . Non violencia, tantu de pallabra, como aición y pensamientu. 2. Satya. Veracidá. 3. Asteya. Nun robar, honestidá. 4. Brahmacarya. Control de los deseos. 5. Aparigrahā. Non apegu. II. Niyama. Preceutos personales. 1. Śauca. Pureza interna y esterna. 2. Satoa. Aceutación, contentu, satisfaición. 3. Tapas. Austeridá, autodisciplina. 4. Svādhyāya. Autoestudiu. 5. Īśvarapraidhāna. Devoción, abandonu a la vuluntá divina III. Āsana. Postura. IV. Prāāyāma. Control de prāa o fuercia vital cola respiración. V. Pratyāhāra. Control sensorial. VI. Dhāraā. Concentración. VII. Dhyāna. Meditación. VIII. Samādhi. Lliberación.

T. Krishnamacharya y Swami Vishnudevananda, fueron conocios prauticante de Rājayoga.

Hahayoga. El yoga psicofísicu El hahayoga ye'l yoga más conociu n'occidente, anque, xeneralmente, tiense una idea confusa de lo que ye esti tipu de yoga, quedando básicamente reducía a āsana (postures físiques). Hahayoga significa lliteralmente yoga forzáu, yoga del esfuerciu. Ta mui estendía la creyencia que les sílabes ha y ha que componen la pallabra haha , quieren dicir lluna (que representa simbólicamente la enerxía mental) y sol (representa la enerxía vital), respeutivamente. Anque la etimoloxía nun ye rigurosa, la intención del hahayoga sí ye apropiada. Cuando les fuercies contrapuestes s’armonicen, con una serie de pasos, qu'entamen pola purificación del cuerpu físicu hasta aportar a niveles más sutiles, despírtase la enerxía espiritual conocía como kualini

.

Dalgunos autores consideren l'hahayoga como una variante o estensión del rājayoga yá que comparten delles carauteristiques. Otros autores considérenlos opuestos afirmando hahayoga tien el so orixe nos āgames tántricos y el rājayoga nos Upaniad . Sin embargu, el maestru B.K.S. Iyengar nel so llibru Light on Yoga considera que rājayoga y hahayoga compleméntense formando un únicu averamientu hacia la lliberación.

Sādhanā. El camín espiritual Por sādhanā entiéndese la busqueda, la práutica cotidiana onde l'aspirante desendolca les enseñances de la so disciplina purificándose y perfeicionándose. Nel entornu del aāngayoga

y especialmente del hahayoga execútense una serie d'āsanses que flexibilicen y fortalecen el cuerpu físicu. Asina un cuerpu sanu ye un meyor sustentu

de les siguientes fases más sutiles. Les siguientes pasos, dependiendo de qu'escuela se trate puen centrase n'exercicios respiratorios, recitación de mantres, exercicios de concentración, meditación, etc.

Testos esenciales del yoga Bhagavadgītā (alredor sieglu III e.C.), forma parte del testu épicu Mahābhārata. Nel Bhagavadgītā, establecese un dialogu entre Ka

( avatar de Viu

) y Arjuna momentos enantes

d'entrar en guerra, esplicandose'l yoga y el vedānta. Yoga Sūtra de Patañjali (alredor sieglu III e.C.). Conocese tamién como aāngayoga

Imaxe de 1899 onde apaecen representaos los siete chacres pincipales.

, yoga de los ocho miembros : yama, niyama, āsana, prāāyāma , pratyāhāra, dhāraā , dhyāna y

samādhi. Gorakaśataka (sieglu X-XI) de Goraka. Denomínase tamién sadagayoga , el yoga de los seis pasos: āsana, prāāyāma , pratyāhāra, dhāraā , dhyāna y samādhi. Hahapradīpikā , conocíu tamién como Hahayogapradīpikā (alredor sieglu XV) de Svāmi Svātmārāma. Tamién llamáu caturagayoga , el yoga de los cuatro pasos : āsana, prāāyāma , mudrā y samādhi. Gheraasahitā

(alredor sieglu XVII). Tamién denomináu como saptagayoga , el yoga de los siete pasos : purificación, fortalecimientu, estabilidá compostura, lliviandá, realización y aisllamientu.

Sivasahitā (alredor sieglu XVII), d'autor desconocíu. Espónense tecniques purificadores.

Yogī El términu yogī , na actualidá refiérese simplemente a quien prautica yoga, pero dende’l puntu vista hindú fae referencia al asceta, sādhu (renunciante errante por tradición), sanyāsin (renunciante por llinaxe, xeneralmente errante) o guru (maestru) dedicáu a la vida espiritual. Na actualidá tien creaose el neoloxismu yogīnī pa referise a la prauticante de yoga femenina.

Yogis históricos Patañjali (alredor sieglu III e.C.), recoyó la tradición del yoga y sintetizola nos aforismos del Yoga Sūtra, base de la sienda del rājayoga. Shankaracharya(722-820), yogui na tradición del jñānayoga, que va afitar la doctrina Advaita Vedanta, qu'establez el non dualismu. Matsyendranath (alredor siegu IX-X), consideráu autor de Kaulajñānaniraya , uno de los primeros testos del hahayoga . Fundador de la escuela Natha Pantha. Gorakshanath (alredor sieglu XI-XII): discípulu de Matsyendranātha. Consideráu’l fundador de la escuela del hahayoga . Svātmārāma (sieglu XV), autor del Haha Yoga Pradīpikā . Mirabai (1498-1547), poetisa hindú na tradición del bhaktiyoga. Ramakrishna (1836-1886), na tradición del bhaktiyoga, devotu de la diosa Kali y maestru de Advaita Vedanta, va contribuyir al renacimientu del yoga na India. Va algamar la illuminación siguiendo los preceutos nel marcu de la relixón hindú, musulmana y cristiana. Swami Vivekananda (1863-1902), discípulu de Ramakrishna. La so participación en Chicago en 1893 nel Partamentu de les Relixones del Mundiu, foi una de los primeros pasos del yoga n’occidente. Aurobindo (1872-1950), poeta, filósofu y maestru de yoga integral. Mirra Alfassa (1878-1973), conocía como la Madre, collaboradora y continuadora de les enseñaces d’Aurobindo. Ramana Maharshi (1879- 1950), maestru védicu vedānta que vivió de forma ascética na conlina d’Arunachala. Swami Sivananda (1887-1963), fundador The Divine Life Society. Escribió más de trescientos llibros de yoga, relixión, espiritualismu, hinduismu, moral, hixiene y salú. El so lema yera: Sirve. Ama. Regala. Medita. Purifica. Realiza. Swami Satchidananda (1914-2002), foi discípulu de Ramana Maharshi, sin embargo, atopó en Swami Sivanada al so guru. Autor de varios llibros de yoga. Swami Vishnu Devananda (1927-1993), en 1957 Swami Sivanada encamento-y que fuere a occidente a enseñar yoga. Desendolcó un de los primeros cursos de formación de profesores de yoga n’occidente.

Ramakrishna

Sri Tirumalai Krishnamacharya (1888-1989), consideráu'l padre del yoga modernu. Enseñó yoga nel palaciu del mahārāja ( gran rei) de Mysore. Va ser el guru del notables maestros: Indra Devi (1899-2002), noble rusa. La so amistá col mahārāja de Mysore permitio-y ser alumna de T. Krishnamacharya. Foi una celebridá en Hollywood onde eseñó yoga a les estrelles de cine. K. Pattabhi Jois (1915-2009), enseñó en Mysore la so dinámica visión del aāngayoga

.

B. K. S. Iyengar (1918-2014), tres deprender col so guru en Mysore, asentose en Pune onde fundó un métodu basáu na precisión de la execución de les postures. T. K. V. Desikachar (1938-…), coles enseñances de so padre, T. Krishnamacharya, desendolcó un yoga suave adautáu a ca individuu. Paramahansa Yogananda (1893-1952), enseñó kriyāyoga, una forma de yoga devocional activu. Autor d’Autobiography of a Yogi(1946). A. C. Bhaktivedanta Swami Prabhupada (1896-1977), fundador de ISKOM (Sociedá Internacional pa la Conciencia de Krishna), conocios como los Hare Krishna. Gopi Krishna (1903-1984), autor en 1967 de la so autobiografía Kundalini: The Evolutionary Energy in Man, onde esplica les sos esperiencies espirituales. Maharishi Mahesh Yogi (1917-2008), creador de la Meditación Trescendental, entamó a ser conocíu n’occidente cuando The Beatles foron a visitar el so ashram. Yogui Bhajan (1929-2004) d'orixe sijk, foi determinante na intruducción del kundalini yoga n'occidente. Osho (1931-1990), foi un controvertíu maestru espiritual qu’estableció les conocíes como Meditaciones Actives. Mata Amritanandamayi (1953-…), conocida como Amma o la santa de los abrazos.

Escueles de yoga Escueles indies Ashtanga yoga, tamién conocíu como ashtanga vinyasa yoga, de K. Pattabhi Jois, ye un tipu dinámicu de yoga nel que'l pauticante enllaza les postures, ordenaes por secuencies progresives mediante un sistema de vinyasa (movimientu), respiración sonora y dristis (colocacion de la mirada). Iyengar yoga de B.K.S. Iyengar, ye na práutica mui téunica, nel que se busca la perfeuta execución de la postura. Kundalini yoga popularizose nel sieglu XX por Yogui Bhajan, pretende facer ascender la enerxía Kualini llatente na base de la columna por los canales enerxéticos, nadis, a traviés de los chacres. Pa tal propositu usense mantres, kriyes, āsanes, pranayames, meditación (dhyāna) nos chakres. Satyananda yoga de Swami Satyananda Saraswati. Ye una escuela holística que pretende integrar los aspeutos físicos, psicolóxicos y espirituales en cada práutica. Sivananda yoga de Swami Sivananda y el so discípulu Swami Vishnu Devananda. Inspírase en cinco principios: exerciciu apropiao (āsana), respiración apropiao (prāāyāma ), relaxación (śavāsana), dieta apropiao (vexetariana) y pensamientu positivu y meditación (vedanta y dhyāna ). Vini yoga de T. K. V. Desikachar. Les téunique de yoga nun se consideren un métodu inalterable sinon que s'adauten a les necesidaes de cada individuu.

Escueles occidentales Bhikram yoga de Bikram Choudhury. Anque'l so creador ye indiu, la popularización y desendolcu d'esti yoga prodúxose nos Estaos Xuníos. Durante 90 minutos execútense 26 postures y dos exercicios respiratorios nuna sala a unos 40°C. Dharma yoga de Dharma Mittra. Esti brasileñu afincáu na ciudá de Nueva York dende 1958, amuesa un estilu de yoga dinámicu. Jivamukti de David Life y Sharon Gannon. Inspiraos nes escueles de Sivananda y Ashtanga yoga de K. Pattabhi Jois , afiten les sos enseñances en cinco aspeutos: shastra (escritures), bhakti (devoción), ahimsa (non violencia), nāda (música) y dhyāna (meditación). Power yoga, Vinyasa yoga y Flow yoga son estilos de yoga desendolcaos nos Estaos Xuníos inspiraos nel ashtanga yoga de K. Pattabhi Jois, pero con secuencies más creatives.

Om L'om o āu , representao pol simbolu , conozse tamién como okāra , aukāra o praava (la meyor plegaria). Ye común tanto nel hinduismu, budismu y xainismu. L'om sánscritu ta emparentáu cola pallabra llatina omne, nos dos casos significa too. Les pallabres asturianes omnipresencia, omnipotencia y omnisciencia tan rellacionaes. El mantra om representa la vibración primoxenia del universu. La sílaba om ta cargada d'un gran simbolismu. Les lletres ĀU representen les tres gues (cualidaes de que ta compuestu l’universu) : sattva (bondá contemplativa), rajas (pasión activa) y tamas (ignorancia inerte). Y el símbolu enteru representa la guātīta (ser más allá de les gues ). Tamién representa los tres estaos d’esistencia manifestada: creación, mantenimientu y destrucción. El mantra om aveza recitase al aniciar y terminar la práutica.

Bibliografía Alicia Souto. Los origenes del Hatha yoga. Chaudhuri, Haridas. Yoga Integral. Danilo Hernández. Claves del yoga. Granés, Marta. La divinitat del Ioga. Iyengar, B.K.S.. Luz sobre el yoga, Luz sobre los yoga sutras de Patañjali. K. Pattabhi Jois. Yoga Mala. Schleberger, Eckard. Los dioses de la India. Sharath Jois, K. Astanga Yoga Anusthana. Vazquez Díez, José Manuel. Manual de yoga integral para occidentales. Vishnu Devananda, Swami. El libro del yoga, Meditación y mantras. Vivekananda, Swami. Bhakti yoga, Karma yoga, Raya yoga, Gñana yoga. Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Yoga&oldid=1077326»

La última edición d'esta páxina foi el 3 ago 2017, a les 07:53. El testu ta disponible baxo la Llicencia Creative Commons Reconocimientu/CompartirIgual 3.0; puen aplicase otres cláusules más. Llei les condiciones d'usu pa más detalles.

Símbolu om

Smile Life

When life gives you a hundred reasons to cry, show life that you have a thousand reasons to smile

Get in touch

© Copyright 2015 - 2024 PDFFOX.COM - All rights reserved.